*Article publicat a La Veu: https://www.diarilaveu.cat/politica/lentorn-de-bernabe-cano-al-rescat-dun- mazon-cobert-de-fang-566364/
L’1 de novembre, dos dies després de la DANA, la Consellera d’Indústria Nuria Montes fa unes declaracions arrogants i amb una falta total d’empatia cap als familiars de les víctimes. De res serviran les disculpes posteriors. 17 dies després Mazón, acorralat per les múltiples veus que l’assenyalen com el principal culpable de la tragèdia, decideix no dimitir ni assumir cap responsabilitat i opta per la via clàssica de la política dels covards: tallar caps i parlar de números. Nuria Montes és destituïda i Mazón elegeix a Marian Cano com a nova Consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
A qui conega el cognom Cano no li resultarà estranya la decisió de Mazón. Marian Cano és germana de Bernabé Cano, alcalde de La Nucia des de fa 23 anys -el seu pare ja ho va ser anteriorment- i un dels “peperos” més influents i esguitats per la corrupció d’entre els que encara tenen funcions de govern a tot el País Valencià. Aquest nomenament es suma als de diverses persones vinculades a l’entorn íntim de Bernabé que ja formen part de les altes instàncies. En primer lloc està Àngela Cano, filla de Bernabé, assessora d’assumptes generals de Presidència. Després Vicente Ripoll, ara director general de l’IVAJ i també vinculat a l’entorn polític de l’alcalde de La Nucia. I finalment Miguel Àngel Ivorra, Regidor d’Urbanisme de La Nucia durant 12 anys i íntim amic de l’alcalde, que ocupa actualment la direcció general d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental de la GVA. Tots aquests tenen càrrecs importants i molt ben remunerats al sí del Govern de Mazón. Açò apunta a una cadena de favors polítics entre el cap del consistori nucier i el president de la Generalitat que arriba fins el nomenament de Marian Cano com a nova Consellera.
Com ha aconseguit un alcalde de poble -La Nucia compta amb 18.600 habitants- col·locar als “seus” en les altes instàncies de l’administració? Quines són les trajectòries de Bernabé i dels seus propers? Quins interessos han impulsat l’adjudicació de llocs de treball públics i el traspàs de carteres en favor de la família Cano? Al rerefons d’aquest entramat de favors polítics entre Bernabé Cano i Carlos Mazón s’hi troba, com no pot ser d’altra manera tractant-se del Partit Popular, un projecte urbanístic de grans dimensions, depredador del territori, aturat judicialment durant quasi vint anys degut al seu impacte ambiental i impulsat per empreses de construcció vinculades amb els pitjors casos de corrupció de la història valenciana: el PAI de la Serreta.
Bernabé Cano: el mentor d’una extensa família política
De tribunal en tribunal, Bernabé Cano sempre s’ha mullat els peus sense arribar a submergir-se del tot. Investigat per la Trama Gürtel, Cano era suposadament l’encarregat d’organitzar les festes amb prostitutes per als principals empresaris de la trama -Francisco Correa i Álvaro Pérez “el Bigotes”-. El mateix Correa parlava en unes converses radiofòniques de repartir-se diners amb l’alcalde com a recompensa per ajudar-lo en l’adjudicació d’un important projecte urbanístic. Les cròniques que descriuen els inicis de l’alcalde fins la seua irrupció mediàtica amb el cas Gürtel podrien passar per la trama d’una novel·la de Chirbes[1].
Sis alcaldies revalidades amb majoria absoluta han atorgat a Bernabé una aura d’imbatibilitat capaç de resistir qualsevol escàndol polític o personal. Des de reconèixer davant del jutge que havia col·locat treballadors afins al PP en llocs de feina municipals[2] fins a ser jutjat per prevaricació i suborn per botar-se la llista de preferència durant la COVID i vacunar-se abans que les persones de risc[3]. Aquest últim escàndol adornat amb una fugida amb el seu cotxe d’alta gamma quan les càmeres d’una coneguda cadena de televisió el van intentar entrevistar.
Coneixedor de que els seus votants es troben majoritàriament a les urbanitzacions -en concret a les de rendes altes- que rodegen el poble, Bernabé aposta per transformar La Nucia en una rèplica dels suburbis estatunidencs: xalets desconnectats un dels altres on resideix la classe mitjana aspiracional. Un model familiar individualista assentat sobre el consum privat, l’escola concertada i els segurs mèdics privats. Bernabé pretén convertir La Nucia en una petita Espanya de les piscines on el tipus de votant tendeix estadísticament cap al vot més conservador. A conseqüència d’açò, tant els veïns que resideixen a la part antiga del poble com els que viuen a les urbanitzacions de perfil treballador es queixen d’estar desatesos institucionalment.
La sensació d’impunitat amb que gosa Bernabé es tradueix en un control estricte de la dissidència política. Són recurrents els testimonis sobre el “caciquisme” del govern municipal. Alguns negocis o empreses locals que fan campanya pels partits de l’oposició denuncien haver patit de diverses maneres l’assenyalament i les pressions per part no sols del govern local sinó també dels simpatitzants que es veuen beneficiats fent d’esquadrons per al seu alcalde.
Com ha aconseguit un alcalde tan vinculat a la corrupció i a l’abús de poder col·locar als seus a les altes instàncies de la Generalitat? Què hi ha al darrere d’aquesta maniobra? Què n’espera Bernabé dels seus? Un repàs a l’hemeroteca del Partit Popular valencià ens indica que al rerefons d’una cadena de favors quasi sempre s’hi troba l’especulació urbanística.
El PAI de la corrupció propulsa l’entorn de Bernabé Cano cap a les altes esferes polítiques
El projecte urbanístic estrella de Bernabé Cano, el Programa d’Actuació Integral (PAI) de La Serreta, anomenat ocasionalment com el PAI Gürtel[4] degut a la boira de corrupció que l’envolta des dels seus inicis, és el punt neuràlgic al voltant del qual giren totes les peces del puzle polític entre l’Ajuntament de La Nucia i la Generalitat Valenciana.
Aprovat l’any 2004 en el ple de l’Ajuntament de La Nucia i aturat pels tribunals fins el 2021, any en que l’Ajuntament impulsa definitivament el projecte i n’inicia les obres, el PAI de la Serreta és actualment el projecte urbanístic en construcció més gran del País Valencià amb vora un milió de metres quadrats. Al creixement demogràfic aparellat al PAI -entre 10.000 i 12.000 persones noves al municipi, el que representarà un augment del 64% sobre el total de la població- s’hi suma també l’increment de recursos hídrics i naturals donat que “s’estima un consum total diari de 10.018,14 metres cúbics al dia, l’equivalent a quatre vegades el consum diari actual del poble”[5]. Açò ocorre en una comarca, la Marina Baixa, que ja ha sigut catalogada com una “unitat territorial de sequera prolongada”[6], fet que en els pròxims anys podria obligar a l’adopció de mesures d’estalvi d’aigua que limitarien el consum domèstic i de regadiu.
Aquest consum desproporcionat del PAI s’explica per la naturalesa de les seues instal·lacions, les quals evoquen l’època del pelotazo urbanístic anterior a la crisi del 2007:
“El projecte inclou 3.800 vivendes noves, una ampliació de la Ciutat Esportiva amb centre d’hípica, un centre esportiu amb quatre camps de futbol de gespa natural, col·legi privat, un centre de tecnificació de golf, un hotel de cinc estreles i un parc de surf —amb l’única piscina amb onades de l’Estat espanyol—, entre altres instal·lacions.”[7]
Col·lectius com Acció Ecologista-Agró o Ecologistes en Acció, també partits locals de l’oposició així com nombrosos veïns als quals se’ls han expropiat les terres forçosament i d’altres que temen per l’impacte ambiental del projecte, denuncien les nefastes conseqüències d’un PAI que ja ha arrasat un dels pulmons verds del municipi, la Serreta[8]. En aquesta zona, a més, hi viuen espècies endèmiques que actualment s’estan sepultant sota el formigó[9].
L’empresa que des del 2021 és l’encarregada de les obres del PAI de la Serreta és BECSA, una de les empreses condemnades per la Trama Gürtel per haver finançat il·legalment les campanyes electorals del Partit Popular[10]. Curiosament -encara que no tant-, BECSA també s’hi troba entre les empreses a les que Carlos Mazón ha regalat milions d’euros per portar a terme les obres de reconstrucció després de la DANA[11]. Empreses corruptes que s’aprofiten de les catàstrofes i de la destrucció ambiental per adjudicar-se contractes milionaris. És el que l’experta en urbanisme Isabelle Anguelovski, parafrasejant a Naomi Klein, anomena capitalisme del desastre[12].
Tornant a les qüestions que plantejàvem d’un inici, quina vinculació existeix entre el PAI de la Serreta i la cadena de nomenaments a dit que s’han produït entre l’entorn de Bernabé Cano i el govern de Carlos Mazón? Tal i com explicarem a continuació quan aprofundim en els perfils de Miguel Angel Ivorra i de Marian Cano, els seus ascensos semblarien respondre a una estratègia per part de Bernabé de consolidar el poder en l’alta administració i així sortejar les possibles complicacions administratives i judicials que podrien impedir l’exitosa consecució del PAI, un projecte al qual ha dedicat la major part de la seua carrera política.
Miguel Angel Ivorra: de cadellet fidel a guardaespatlles urbanístic
De família socialista, Miguel Angel Ivorra es canvia de color polític quan entra de Regidor d’Urbanisme a l’Ajuntament de La Nucia en 2011. L’aposta de Bernabé Cano per un jove que en aquell moment tenia 30 anys es deu, probablement, a l’afany d’apropar-se des de l’administració local a Aqualia, l’empresa concessionària d’aigua del poble -on hi treballava Miguel Angel des dels 19 anys-, arran de les necessitats hídriques que requeria el PAI de la Serreta aprovat en 2004.
La dificultat d’assegurar la provisió d’aigua ha sigut des de sempre un dels problemes que han entorpit el desenvolupament del projecte. Una de les maneres que té Bernabé de solucionar l’abastiment és apoderar-se de manera irregular dels drets d’aigua dels regants del poble i desviar el cabdal del regadiu cap al PAI[13]. De fet, Bernabé i el seu secretari local, Antonio Sánchez Cañedo -que acaba de tornar a l’Ajuntament- van ser denunciats per la Comunitat General de Regants el 2014 per apropiar-se il·legalment dels pous d’aigua destinats al reg. Arran de la denúncia Miguel Angel Ivorra va haver de declarar en qualitat de Regidor d’Urbanisme per haver falsificat presumptament la firma del president de la Comunitat General de Regants[14].
En el context d’aquesta “guerra per l’aigua” Bernabé inicia relacions amb Ivorra i aprofita l’ambició del jove per guanyar-se la seua confiança amb promeses polítiques. Açò li permet a “Berna” no sols apropar-se a la presa de decisions de l’empresa local d’aigües sinó, també, adoctrinar des de zero el seu cadell més fidel, el qual l’acompanyarà com a Regidor d’Urbanisme des de 2011 fins aconseguir col·locar-lo com a director general d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana l’any 2023, amb un sou anual de 74.750€.
Miguel Angel Ivorra es converteix en l’encarregat autonòmic d’avaluar els permisos del mateix PAI que ell i el seu mentor porten anys impulsant des de l’Ajuntament de La Nucia. És com si al CEO d’Idealista el nomenaren Ministre de Vivenda. Amb Ivorra en l’administració general Bernabé s’assegura la supervivència del PAI almenys fins les següents eleccions autonòmiques. El passat mes de maig els partits de l’oposició i els col·lectius ecologistes denunciaven com des de la Conselleria de Medi Ambient on treballa Miguel Angel Ivorra s’ha evitat sancionar cap de les il·legalitats ambientals del PAI[15].
Per si fora poc, Bernabé també compta amb la seua filla Àngela Cano com assessora “d’assumptes generals” de Mazón, amb una retribució bruta de 47.000€ anuals. La trajectòria de la jove és un bon exemple de l’ambient en el que es formen els fills de la classe política professional i empresarial del nostre país, eixa casta a la que Emma Zafon dedica unes boniques paraules en un dels seus últims articles[16]: col·legi privat i bilingüe, estudis superiors en universitats privades internacionals, consultoria i màrqueting en anglés, pràctiques en think tanks de finançament privat i, finalment, col·locació a dit en la política amb un sou públic que quasi duplica el salari d’un espanyol mitjà. I tot això abans de complir els 25 anys. La meritocràcia.
Així, fins el passat 29 d’octubre tot semblava anar segons el previst per a Bernabé. En la recambra tenia a la seua germana Marian Cano, a la qual no havia pogut col·locar encara en l’administració general. La UMH crea el seu primer perfil biogràfic l’1 de novembre del 2023, la qual cosa sembla indicar que el seu nom ja circulava entre els possibles per ocupar algun càrrec de rellevància[17]. Probablement, a Bernabé li tocaria esperar fins les reestructuracions de la segona meitat de la legislatura o, fins i tot, fins les següents eleccions autonòmiques per trobar-li un bon lloc. Però la DANA del 29 d’octubre i les declaracions posteriors de Núria Montes trastoquen els plans de l’alcalde i l’obliguen a accelerar els esdeveniments.
El nomenament de Marian Cano com a Consellera d’Indústria, Innovació, Comerç i Turisme no suposa, segons el meu entendre, una oportunitat ben aprofitada d’ascens polític, sinó més bé tot el contrari, és a dir, un sacrifici polític calculat de la família Cano per evitar perdre el favor de Mazón i del PP valencià en general, fet que si es donés els podria fer trontollar l’estabilitat del PAI de la Serreta. Anem a intentar explicar-ho.
Marian Cano, moneda de canvi
La meua àvia va treballar com aparadora des de ben menuda. Cosia en la sastreria del poble i, a sovint, s’enduia a casa la feina pendent després de passar-se tot el dia en el taller. Quan li pregunte per aquell ofici la iaia insisteix en que, a pesar de mantenir una relació cordial amb l’amo de la sastreria, aquell home les feia treballar moltíssimes hores al dia per un sou miserable i les tenia sense contracte -com continua sent habitual en el sector-.
L’Associació Valenciana d’Empresaris del Calcer (AVECAL), de la qual Marian Cano n’era la presidenta des del 2005, manté un conflicte laboral obert amb les aparadores d’Elx que s’inicia el 2018 quan decideixen organitzar-se sindicalment contra la patronal en protesta per les precàries condicions laborals del sector[18]. Al mateix temps, les aparadores d’Alcoi han convocat manifestacions aquest any si la patronal no desbloqueja els seus sous[19].
Com hi veiem, Marian emergeix des de les profunditats de la lluita de classes com una ferma defensora dels interessos empresarials. El seu salt a la política institucional sols representa una nova passa en una llarguíssima carrera vivint de l’erari públic, destinant diners públics als xiringuitos de la patronal -el 57% del pressupost d’AVECAL prové de subvencions estatals- i combatent els drets laborals de les treballadores.
No obstant això, les raons que poden haver portat Marian Cano a acceptar el càrrec de Consellera d’Indústria en el lloc de Núria Montes no semblen clares. Els 66.300 euros anuals que un en principi cobrarà de Consellera -quasi els mateixos s’emporta Vicent Ripoll com a Director General de l’IVAJ- no suposen una gran diferència respecte al que guanyava com a presidenta d’AVECAL. Si els motius no són almenys, principalment, econòmics, hauran de tractar-se de motius polítics. Però ací és on sorgeixen els dubtes. Hi té res a guanyar Marian Cano entrant com a Consellera precisament en un moment com aquest?
És senzill adonar-se que ocupar actualment un càrrec en el govern de Mazón és pujar a un vaixell que té moltes possibilitats de naufragar: destitució, inhabilitació per condemna, dimissió, moció de censura o, en el pitjor dels casos, desfeta electoral en les eleccions autonòmiques del 2027. La gent vol cremar-ho tot, emportar-se esta colla d’ineptes per davant i no fer distincions en qui estava o qui deixava d’estar quan tot es va inundar. Mazón caurà. Vincular-se políticament al Mazón responsable de la pitjor catàstrofe de la història recent és, com a mínim, aventurat. No té sentit abraçar-se a un mort si el que vols és flotar. A més, aprofitar un desastre humà de tal magnitud per a promocionar-se internament en el partit és una acusació difícil de contrarestar.
Per altre costat, sembla que Mazón decideix tira mà de Marian Cano per apuntalar el discurs “antipolítica” amb el qual intenta deixar enrere la nefasta gestió de la DANA -una estratègia semblant a la “peculiar” elecció del militar Gan Pampols-. Amb Cano, Mazón s’assegura un perfil tècnic, “emprenedor”, allunyat de la política institucional i de rostre amable que compta amb un extens currículum “defensant” els interessos de la indústria valenciana en els mercats internacionals. D’aquesta manera, Mazón descarregaria en Cano la important tasca de repartir les ajudes públiques entre el teixit empresarial i productiu afectat per la DANA, una tasca que si no s’executa amb precisió podria computar-li un elevat cost reputacional.
Les intencions de Mazón semblen apuntar en la següent direcció: vol que Marian assumisca els riscos d’una possible mala gestió en la concessió d’ajudes públiques a les empreses afectades. Si Mazón declara que la “reconstrucció” post-DANA van a portar-la a terme perfils especialitzats elegits pel seu coneixement tècnic i no per cap afinitat política, al President li resultarà més fàcil desvincular-se o eixir airós en el cas d’emergir un nou escàndol protagonitzat per algun d’aquests “especialistes”, cosa ben probable deguda la complexitat de la situació econòmica i política actual.
Aquest negoci no sembla beneficiar en res a Marian. Malauradament per als Cano, la disciplina interna del Partit Popular sols pot ésser qüestionada si eres la presidenta de la Comunitat de Madrid. Per a la resta existeix la cadena de comandament: pots acceptar les directrius o acceptar la teua defenestració -i, probablement, també la dels “teus”-, tu tries. I no solen haver segones oportunitats.
La hipòtesi és que Marian Cano accepta la Conselleria vacant i, amb això, dona suport públic a Carlos Mazón, per compensar el deute polític d’haver col·locat als propers de la família en les altes instàncies però, sobretot, per evitar que el President li retire la confiança al seu germà i als propers a Bernabé. Si açò passara, el càrrec de Miguel Angel Ivorra en la direcció general d’Urbanisme i Avaluació Ambiental podria perillar i, amb això, veure’s compromés el futur del PAI de la Serreta. El suport cap a la gestió del President i la confiança en una “reconstrucció” que passa pel continuisme Mazón és evident en la seua última entrevista[20].
Tot apunta a que Marian ja tenia aparaulada la seua entrada en l’alta política però no d’aquesta manera, no per tapar forats i no en una situació d’emergència i inestabilitat com l’actual. El President ha cridat a files als seus soldats i és precisament en moments com aquests on es demostra la lleialtat adquirida durant anys a base de favors polítics. Marian és la moneda de canvi, el sacrifici amb que Bernabé intenta evitar que el seu PAI acabe, també, cobert de fang.
Llorenç Saval Devesa
[1] https://www.eltemps.cat/article/12657/un-metge-especialista-en-operacions-terboles
[2] https://lamarina.eldiario.es/2013/11/15/las-mentiras-de-bernabe-cano-y-iii-las-grabaciones-de-como-el-alcalde-de-la-nucia-aplaco-a-sus-seguidores-tras-su-vinculacion-a-la-red-gurtel/
[3] https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/cinco-embustes-situan-vicepresidente-diputacion-alicante-borde-banquillo-vacunarse-residencia_1_8398534.html
[4] https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2015/10/25/562cbc03e2704e21798b458d.html
[5] https://directa.cat/un-megaprojecte-amb-3-800-habitatges-camp-de-golf-i-parc-de-surf-malgrat-lamenaca-de-la-sequera-a-la-marina-baixa/
[6] https://www.chj.es/es-es/medioambiente/gestionsequia/Documents/Plan%20Especial%20Sequia%202023/Mesas%20territoriales%20PES2023/Alicante/PES_DHJ_2023_MT_MarinaBajaVinalopo.pdf
[7] https://directa.cat/un-megaprojecte-amb-3-800-habitatges-camp-de-golf-i-parc-de-surf-malgrat-lamenaca-de-la-sequera-a-la-marina-baixa
[8] https://accioecologista-agro.org/exitosa-manifestacio-contra-el-pai-la-serreta/
[9] https://www.informacion.es/elecciones/municipales/benidorm/2023/05/27/generalitat-inicia-expediente-sancionador-nucia-87617499.html
[10] https://alicanteplaza.es/becsa-se-hace-con-el-mega-contrato-de-la-serreta-de-la-nucia-54-millones-de-euros
[11] https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/mazon-entrega-34-millones-reparar-depuradoras-dana-empresas-ligadas-corrupcion-pp_1_11836558.html
[12] https://www.eldiario.es/catalunya/isabelle-anguelovski-hay-grandes-empresas-negocio-desastres-climaticos-viendo-valencia_1_11835907.html
[13] https://elpais.com/diario/2010/02/16/cvalenciana/1266351482_850215.html
[14]https://lamarina.eldiario.es/2014/10/08/los-regantes-denuncian-a-bernabe-cano-y-al-exsecretario-por-la-apropiacion-municipal-de-un-pozo-del-que-tenian-el-75/
[15] https://alicanteplaza.es/alternativa-pide-al-pleno-de-la-nucia-paralizar-las-obras-de-la-serreta
[16] https://www.elsaltodiario.com/opinion/zanganos-buena-familia-furgon-mercadona
[17]https://www.elche.me/biografia/cano-garcia-marian
[18] https://www.elsaltodiario.com/industria-textil/las-aparadoras-de-elche-se-organizan-para-luchar-contra-su-historica-precariedad#comentarios
[19] https://alicanteplaza.es/ccoo-anuncia-huelga-en-el-textil-si-la-patronal-mantiene-el-bloqueo-en-salarios-y-jornadas
[20] https://www.informacion.es/politica/2024/11/30/ponemos-foco-reconstruccion-olvidar-marian-112194845.html
Añadir comentario
Comentarios